LA DIETA MEDITERRÀNIA

La Dieta Mediterrània ha esdevingut un mite científic que té com a referent la dieta dels països de cultiu d’oliveres dels anys 60, països que es situen en el Mar Mediterrani
 
Amb la globalització, la dieta dels països Mediterranis ha anat canviant ja que es va prioritzar les farines i cereals refinats (amb menys fibra i menys nutrients), el consum de carns vermelles i processades i productes preparats amb alt contingut de sal, sucre i greixos saturats.

QUÈ ÉS?

La Dieta Mediterrània ha esdevingut un mite científic que té com a referent la dieta dels països de cultiu d’oliveres dels anys 60, països que es situen en el Mar Mediterrani. Aquesta Dieta destaca principalment per el consum d’oli d’oliva i productes d’origen vegetal(1). Tot i així, no implica tant sols la dieta en sí, sinó una cultura que gira al voltant de la cuina i la gastronomia. A través de dècades i generacions, s’ha establert un interès per el cultiu de productes vegetals i tota una tradició de compartir la cuina i el menjar amb la família. Així és com s’originen els dinars familiars del Diumenge típics en els quals la família es troba per compartir un menjar deliciós i una conversa que pot durar fins a quatre hores.  

 

Així doncs, la dieta tradicional inclou una gran varietat i consum de productes d’origen vegetal (oli d’oliva, fruites, verdures, hortalisses, llegums, fruits secs) i un baix consum de productes d’origen animal (làctics, carn, peix). Sobretot, la Dieta Mediterrània destaca per ser una dieta rica en greixos insaturats provinents de l’oli d’oliva extra verge i dels fruits secs. Així doncs, sembla ser que la major part dels beneficis de la Dieta Mediterrània són deguts al gran consum de productes d’origen vegetal rics en antioxidants, fibra i carbohidrats de digestió lenta(1).

Font: http://www.predimed.es/pyramids.html

No tenir en consideració el consum d’alcohol.

 

CORRESPON A LA DIETA ACTUAL DELS PAÏSOS MEDITERRANIS?

Amb la globalització, la dieta dels països Mediterranis ha anat canviant ja que es va prioritzar les farines i cereals refinats (amb menys fibra i menys nutrients), el consum de carns vermelles i processades i productes preparats amb alt contingut de sal, sucre i greixos saturats. Aquest canvi ha sigut més evident en les generacions més joves que en els adults(2–4). Tot i així, aquesta transició no ha sigut tan ràpida com en altres països segons la meva opinió per la forta cultura gastronòmica d’aquests països.

 

QUINS SÓN ELS BENEFICIS DE LA DIETA MEDITERRÀNIA?

La Dieta Mediterrània va fer-se famosa en el camp científic gràcies a un estudi que va identificar que els països Mediterranis vivien més anys i envellien de manera més saludable (5). Més endavant, s’ha descobert que aquesta dieta sobretot té un impacte molt positiu en la mortalitat per malalties cardiovasculars (“problemes de cor”, ictus..) i en la prevalença de malalties com Parkinson, Alzeimer i diversos tipus de càncers. L’estudi PREDIMED ha esdevingut un dels estudis més important a Espanya sobre l’impacte que té la Dieta Mediterrània en diversos factors de risc i com a estratègia de prevenció de malalties crònique (consulta la web de http://www.predimed.es/ o https://www.predimedplus.com/ per estudis més concrets).

BIBLIOGRAFIA

1.        Trichopoulou A, Martínez-González MA, Tong TYN, Forouhi NG, Khandelwal S, Prabhakaran D, et al. Definitions and potential health benefits of the Mediterranean diet: Views from experts around the world. BMC Med [Internet]. 2014 Jul 24 [cited 2022 Nov 28];12(1):1–16. Available from: https://bmcmedicine.biomedcentral.com/articles/10.1186/1741-7015-12-112

2.        Zani C, Ceretti E, Grioni S, Viola GCV, Donato F, Feretti D, et al. Are 6-8 year old Italian children moving away from the Mediterranean diet? Ann Ig [Internet]. 2016 [cited 2022 Nov 28];28(5):339–48. Available from: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/27627665/

3.        Tur JA, Romaguera D, Pons A. Food consumption patterns in a mediterranean region: does the mediterranean diet still exist? Ann Nutr Metab [Internet]. 2004 [cited 2022 Nov 28];48(3):193–201. Available from: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/15256802/

4.        Serra-Majem L, Ribas L, Ngo J, Ortega RM, García A, Pérez-Rodrigo C, et al. Food, youth and the Mediterranean diet in Spain. Development of KIDMED, Mediterranean Diet Quality Index in children and adolescents. Public Health Nutr [Internet]. 2004 Oct [cited 2022 Nov 28];7(7):931–5. Available from: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/15482620/

5.        Keys A, Mienotti A, Karvonen MJ, Aravanis C, Blackburn H, Buzina R, et al. THE DIET AND 15-YEAR DEATH RATE IN THE SEVEN COUNTRIES STUDY. Am J Epidemiol [Internet]. 1986 Dec 1 [cited 2022 Nov 28];124(6):903–15. Available from: https://academic.oup.com/aje/article/124/6/903/174332